Beat Francesc Castelló Aleu

Moltes vegades es parla o s'escriu sobre el “Misteri Pasqual”. El Misteri Pasqual és la “passió de Crist, la seva mort i resurrecció i la seva gloriosa ascensió” (Dijous sant a la tarda, Divendres sant, Dissabte sant, Diumenge de Pasqua-Ascensió). Aquests passos de la vida de Crist que nosaltres els anem vivint en els diferents moments i circumstàncies de la nostra vida i de la nostra mort. El Misteri Pasqual de Crist és la realitat bàsica de la Litúrgia i de tota la vida cristiana. “Del Misteri Pasqual neix l'Església. Precisament per això l'Eucaristia, que és el sagrament per excel·lència del Misteri Pasqual, es troba al centre de la vida eclesial” (EdE 3). Misteri Pasqual de Jesús va ser el seu abandó, solitud, oració i traïció a Getsemaní. Moltes vegades podem trobar-nos i passar per això mateix que va passar Jesús. “L'agonia a Getsemaní ha estat la introducció a l'agonia de la Creu del Divendres Sant... En aquell lloc i en aquella hora torna espiritualment tot prevere que celebra la Santa Missa, junt amb la comunitat cristiana que hi participa” (EdE 4a). Jesús al Cenacle va instituir l'Eucaristia, i en aquest moment va anticipar i va concentrar tot el Misteri Pasqual que tenia que esdevenir després. “Si amb el do de l’Esperit Sant a la Pentecosta l’Església neix i s’encamina per les vies del món, un moment decisiu de la seva formació és certament la institució de l'Eucaristia al Cenacle. El seu fonament i la seva font és tot el Triduum paschale, però aquest és com inclòs, anticipat i “concentrat” per sempre en el do eucarístic. En aquest do, Jesucrist lliurava a l'Església l'actualització perenne del Misteri Pasqual. Amb ell va instituir una misteriosa “contemporaneïtat” entre aquell Triduum i el transcórrer dels segles” (EdE 5a).